7. CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS, SOCIALS I PAISATGÍSTIQUES D’AQUEST PLA

 

S’afavoreix descaradament el creixement i l’especulació urbanística

 

Les actuacions previstes responen a un model territorial i viari obsolets que van de la mà i que aposten per l’expansió urbanística, amb l’únic objectiu de possibilitar nous creixements.

 

S’afavoreix descaradament el transport privat

 

El tipus d’obres proposades, la seva magnitud, les seves característiques, etc, van sempre a favor del transport privat en detriment dels transports col·lectius (autobusos, tren). Els projectes que s’impulsen potencien l’ús dels vehicles privats, augmentant la seva seguretat relativa, però incrementant la seva velocitat màxima, contribuint, per tant a fer-la més perillosa.

 

Una planificació irresponsable des del punt de vista ambiental

 

Hem de recordar la insostenibilitat de l’ús de vehicles privats de combustió interna, basats en el consum d’energies fòssils no renovables i que contribueixen a l’encalfament global de l’atmosfera. Davant l’evidència dels greus problemes vinculats al canvi climàtic i tenint en compte que Balears supera ja en més del 75% les emissions permeses pel protocol de Kioto, amb el transport com un dels màxims responsables, resulta molt greu la irresponsabilitat manifesta de la presentació d’aquest Pla de Carreteres que va en contra del que hauria d’esdevenir la norma en les noves polítiques de planificació: reduir les emissions, i per tant, reduir el protagonisme del trànsit motoritzat, potenciar els transports col·lectius i els no contaminants i apostar per un canvi en el model territorial que no fomenti els desplaçaments i garanteixi la premisa més important: la proximitat de serveis i usos a l’entorn de l’àmbit residencial.

 

Impacte paisatgístic i conservació d’espais naturals.

 

Per altra banda, 24 de les 73 actuacions previstes a la primera fase afectes àrees protegides per la llei d’espais naturals, i 16 més en la segona fase.

 

L’impacte paisatgístic romp el caràcter rural de molts d’indrets. La zona que travessen les noves vies, l’amplada de les carreteres, el tipus d’obres i complements no sempre tenen en compte el fet de trobar-se dins espais rurals i fins i tot espais naturals. Els canvis que provocaran significaran un cop més, la transformació negativa de la zona que travessen

 

Minva de la permeabilitat del territori

 

Un cop més i com sempre, les obres programades suposaran una greu minva de la permeabilitat territorial, ja que moltes finques o moltes poblacions trobaran obstacles infranquejables i perillosos, inhibint els seus desplaçaments a peu, en bicicleta o en motocicleta.

 

Impactes socials espectaculars

 

L’execució d’aquests projectes implicarà un canvi espectacular a zones i municipis afectats. Aquest canvi resultarà negatiu per quant implicarà expropiacions, increment de renous, malbaratament de propietats rústiques, expropiació d’edificacions, reducció d’activitats agrícoles, minva del comerç local, etc. En definitiva la pèrdua de qualitat de vida a les zones afectades.

Un cost econòmic astronòmic

 

Els cost d’aquests projectes és molt elevat. Des del nostre punt de vista estam parlant d’autèntiques barbaritats. Aquesta comunitat té altres prioritats (educació, sanitat, residus, proveïment d’aigua,….) i fins i tot pel que fa al transport, són més necessàries altres inversions públiques.

 

El total del pressupost és de 1.878.768.000€ dels quals el programa de construcció, dotat amb 676.050.000€; es destinen al programa de construcció, la resta, a manteniment, seguretat vial i actuacions especials.

 

Conseqüències negatives sobre el patrimoni arquitectònic

 

La quantitat d’obres que se programen, les zones per on travessen, el tipus i característiques de cada un dels projectes implicaran per força la destrucció d’una gran quantitat d’elements arquitectònics: parets, edificacions, porxos, cases, sínies. aljubs, sestadors, etc.. que formen part del nostre paisatge i del nostre patrimoni.

 

És el cas, per exemple de la variant de Muro. En aquest cas, com en d’altres el traçat no té en compte aspectes culturals i patrimonials força importants en aquest tram. D’una banda hi ha dues pedreres al capdamunt de la carrerassa del camí des Carnatge, que confronta amb el camí de Son Blai – carretera a Sineu- que tenen un gran valor etnològic i cultural per al poble. De més a més, la via suposarà un distanciament de l’ermita de Sant Vicenç amb el poble. També suposaria un accés més dificultós en direcció al tren per a tota aquella gent que hi va a peu o amb bicicleta. I, de més a més, trastoca notablement les rutes ecoturístiques del municipi, que el mateix Consell posà en marxa.